Pervivència (2022)

50 x 70 cm - Tinta xina / paper aquarel·la de 600 g

70X100 cm - Tinta xina/paper aquarel·la de 600 gr

METAMORFOSI    -   70x100 cm - Tinta xina/paper aquarel·la de 600 gr

Pervivència

Nature is once again a source of inspiration for artist Joan Xandri in 'Pervivència', the exhibition he inaugurated at the Taranmana gallery in Escaldes and that can be visited throughout the month of February.

However, the spectator will be surprised by the way in which he presents this nature.The pigments seem to spring out from the material canvas, and mutate- as if an art born out from the bowels of the earth- to transmute and materialize into subtle ink. Black on white, pure and naked poetry as only the warmth of this Chinese treasure can offer.

The process of transmutation is visible from a strategic starting point, as it places the viewer in a burning forest, an installation that drops from the ceiling with red-tinted papers. Nature survives in the undergrowth, represented by a 5 meter free canvas as if a carpet, and plays a leading role that withholds a rainfall of abstractions. Each work, suspended from the ceiling, or hanging on the wall, finds its place in this microcosm that surrounds the viewer's gaze. A pictorial approach to Tao, to the pathway, executed by mastering the ink that can become uncontrollable - a demanding process.

Xandri shares and experiences another way of following the road, and captures the present moment through the haiku, a literary genre included in the exhibition - a pictorial synthesis and concretion that he fully identifies with - with a composition that illustrates and pays homage to Bartras' Haikus of Arinsal.

Elena Sánchez
Curator and founder of Kunstank

La genuïna creació de Joan Xandri

"Hom pot pensar que quan un visita l'estudi d'un artista hi haurà obres, pensaments o paraules de la intenció creativa que et sorprendran o t'inspiraran. Però no sempre és així, en moltes ocasions marxes amb una sensació de déjà-vu, i no per què les obres, la tècnica i un llarg etcètera no siguin d'interès, sinó que són un déjà-vu pel buit conceptual.

Fa uns dies vaig anar amb l'Aminda a l'estudi de Joan Xandri per veure les obres que l'artista exposa des del 27 de gener a la galeria Taranmana. Obres individuals que conformen un conjunt en format d'instal·lació sota el títol Pervivència.

Vaig entrar sense expectatives, com sempre faig, amb la ment oberta i amb ganes de veure art de la mà del seu artista. Va haver-hi un breu moment introductori sobre la seva participació a la 56 Biennal de Venècia, l'exposició a Casa de la Vall, les exposicions a la galeria Pilar Riberaygua... Al cap d'una estona ens va ensenyar i parlar de l'obra. Per l'autenticitat creativa és una exposició innovadora i trenca amb qualsevol llenguatge plàstic. Joan Xandri presenta una instal·lació amb una sèrie d'obres diferents entre si i inspirades en múltiples visions d'un bosc: la perfecció del seu ordre lliure, la presència del foc, la regeneració del bosc després de les flames o l'obra inspirada a partir dels Haikús d'Arinsal d'Agustí Bartra. Obres que evoquen la intenció de l'artista amb el més íntim d'apreciació infinita a la natura.

El bosc en flames està representat per una quarantena de peces rectangulars pintades damunt paper en color vermell i grana que estan penjades de ferros i unides entre elles amb corda, tot recordant els darchors tibetans (banderes de pregària). El visitant pot interactuar amb l'obra tot passejant entre ella. No hi ha una fórmula única per endinsar-se a ella, cadascú la viu de forma diferent, com cadascú viu de manera diferent la seva interacció amb el bosc. Em va semblar màgic i una creació artística increïblement innovadora en l'expressió del llenguatge plàstic.

La regeneració del bosc després de les flames es presenta amb unes quinze obres damunt paper, algunes sostingudes al sostre, altres penjades a la paret. Són monocromes on el blanc i el negre dibuixen formes que deixen fluir la lliure interpretació i associació de l'espectador. Són austeres en les formes però plenes de significat. Sempre he pensat que les pintures monocromàtiques tenen una elegància inherent i que la seva austeritat invita a la reflexió pausada entre l'obra i l'artista, entre la simbologia i l'analogia.

Finalment, es presenten unes obres inspirades en els Haikús d'Arinsal, on Joan Xandri segueix l'estètica de l'obra monocroma tot escrivint fragments dels poemes de Bartra. El resultat és una obra poètica d'exaltació a la natura d'Andorra. Subtileses que inviten a endisar-te en l'autenticitat i el valor de l'art.

L'obra em sorprenia i m'atrapava per ser innovadora en estètica i format però em va enlluernar la intenció de l'artista en crear-la. Simplement, em va semblar preciós com a partir de la natura del bosc que l'artista estima, observa, coneix, trepitja i inspira pensaments i sentiments crea unes obres d'art lliures en la seva execució per a la lliure interpretació de l'espectador, com lliure és la natura en la perfecció del seu ordre. Quina analogia més maca.

La coherència de l'artista va més enllà. Per pintar aquestes obres sobre paper utilitza branques lligades amb un cordill, com petites escombres. Branques fines o més gruixudes que pinten un fragment del bosc a partir del concepte i de les mans del seu autor. Vaig marxar contenta pel retrobament amb una expressió plàstica autèntica i genuïna que m'omplia l'intel·lecte i m'invitava a la reflexió."

Carme Soler
Historiadora de l'art

The genuine creations of Joan Xandri

One might think that when one visits an artist's studio there will be works, thoughts or words of creative intention that will surprise or inspire. But not always, in many cases one can leave with a sense of déjà vu, and not because the works, the technique and a long etcetera are not of interest, but are a déjà vu of the conceptual void.

Two days ago, I went with Aminda to Joan Xandri's studio to see the works that the artist will present on January 27th at the Taranmana gallery. Individual works that make up a set, in the format of an installation, under the title Survival.

I entered without expectations, as I always do, with an open mind and eager to see art from the hand of its artist. There was a brief introductory moment about his participation in the 56th Venice Biennale, the exhibition at Casa de la Vall, the exhibitions at the Pilar Riberaygua gallery... After a while he showed us and talked about the work he will present at the end of the month. An innovative exhibition in creative authenticity that breaks with any plastic language.

Joan Xandrí will present an installation with a series of different works, inspired by multiple visions of a forest: the perfection of its free order, the presence of fire, the regeneration of the forest after the flames or the work inspired by the Haikús d'Arinsal by Agustí Bartra. Works that evoke the intention of the artist of the most intimate and infinite appreciation of nature.

The burning forest is represented by 40 rectangular pieces painted on red, orange and maroon paper hanging from a structure, reminiscent of Tibetan darchors (prayer flags). The visitor can interact with the work while walking amongst it. There is no unique formula to walk through it, each person lives it differently, as everyone differently lives their interaction with the forest. I found it magical and an incredibly innovative artistic creation of plastic language expression.

The regeneration of the forest after the flames is presented with about 15 works on paper, some suspended from the ceiling, others hanging on the wall. They are monochrome with black and white shapes that the spectator can freely interpretate and associate with. They are austere in shapes but full of meaning. I have always thought that monochromatic paintings have an inherent elegance and that their austerity invites to pause and reflect between the work and the artist, between symbolism and analogy.

Other works inspired by the Haikús d'Arinsal by Agustí Baltra are also shown and in which Joan Xandrí follows the aesthetics of the monochrome work while adding in writing fragments of Baltra's poems. The result is a poetic work of exaltation of the nature in Andorra; subtleties that invite you to penetrate and discover the authenticity and value of art.

The work surprised me and caught my attention for being innovative in aesthetics and format, but I was dazzled by the artist's intention to create it. I simply found it beautiful that from the nature of the forest that the artist loves, observes, knows, walks through and inspires his thoughts and feelings, he creates works of art, free in their execution, so that the spectator can freely interpret, as nature is free in the perfection of its order. What a beautiful analogy.

Carmen Soler
Art historian

Papers eteris

Des de la distància ja es veu l'incendi virtual a l'aparador de Taranmana, la singular galeria que complau els sentits i la ment, dirigida per l'experta Aminda Saludes. De prop, les flames simbòliques tapen la boscúria. I a l'interior de la sala els colors ignis donen pas a la vegetació que rebrota, un laberint de quadres despullats, suspesos al centre o penjats a les parets, horitzons boirosos i forest renascuda damunt cendres grises en virtut del negre i del blanc de les superfícies tintades i sense tintar. Enmig floten el temps i conceptes difusos, complementaris com ara la connexió íntima de clarors enlluernadores amb penombres creades a còpia de repeticions rituals de minuciosos gestos, traços finíssims projectats a consciència o bé taques grosses que l'atzar necessari ha generat. És la sèrie de Joan Xandri titulada Pervivència, una altra mostra de la magnífica conjunció d'experiència acumulada, talent i profunditat intel·lectual que l'artista realitza a cada nova entrega de material sensible, bellesa enllà.

Ens hi endinsem. La terra, fluent en el correlat plàstic, s'ha solidificat al sotabosc, la base també exposada que durant el procés creatiu va rebre els sediments de la concentració pictòrica de buit i ple. En les accions que van provocar aquell cúmul, el mínim i el màxim anaven equilibrant l'expressió de caos aparent i ordre subjacent. Per això arribem a la conclusió que el camí de recerca estètica cal fer-lo ocupant espais ignots, enigmàtics, metamòrfics igual que el reflex d'un dels cinc haikus d'Agustí Bartra representats a l'exhibició: "Amb mà distreta, en passar, he tocat l'arbre. Ara em contesta".

Sempre equidistant de la figuració i de l'abstracció, Joan Xandri pinta metàfores i s'identifica de manera intuïtiva i clarivident amb aspectes de la natura que l'impressionen. La resposta visceral de l'autor es basa més en l'emotivitat que en la comprensió racional. I la simbiosi del conjunt de la instal·lació estimula la mirada de l'observador, ja que en la seva complexitat els contrastos estan oberts a interpretacions molt diverses (afortunadament, revestiments silenciosos velen la intenció simbòlica) i les peces no són mers objectes ornamentals.

Aquesta col·lecció continua el compendi dialèctic que la precedeix, Alternatura (2019), és conseqüència í evolució sobretot de les espurnes que s'hi encenien. Allà i aquí la sublimitat s'atansa a l'abisme existencial a través de fragments de paisatge contundents, i la transcendència es fa immanent a partir de la sublimació d'elements invocats i evocats, circumscrits a un àmbit contemplatiu. Ho certifiquem quan sortim a la nit i veiem fugaçment la crema que perdura, notem el fred de l'aire viatger, olorem el fum de la proximitat i ens sabem fràgils transformacions de foc i aigua, papers eteris que voleien i, de tant en tant, esdevenen suports i parts d'obres d'art, acullen imatges, les abracen.

Manel Gibert
Filòsof i escriptor

Ethereal papers

Already, from a distance, one can see the virtual fire in Taranmana's front window, a unique gallery - that pleases the senses and the mind - directed by the expertise of Aminda Saludes. Up close, symbolic flames conceal the forest. Once inside the space, the fiery colors give way to the sprouting vegetation with a labyrinth of bare paintings - suspended in the center or hanging on the walls - with foggy horizons and a forest reborn out of gray ash by virtue of tinted or unstained surfaces in black and white.

Amongst them, time floats with blurry images - with concepts that are complementary - such as the intimate connection of brighter shades and penumbra, created by reproducing a ritual of repetitive and meticulous gestures, consciously projecting very fine strokes, or thick patches generated by necessary chance.

It is Joan Xandri's series entitled Survival, another example of a magnificent combination of accumulated experience, talent and intellectual depth, that the artist delivers with each new chapter of sensitive material - beyond beauty.

Let's walk amongst it. On show, supported by the fluent correlated plastic canvas, the earth has solidified in the undergrowth. The support has received the concentrated sediments of the pictorial creative process of emptiness and fullness; an accumulation provoked by actions of minimum and maximum expression, defining and balancing the apparent chaos and the underlying order of the forest.

The conclusion is that, the path of aesthetic research must be done by occupying unknown, enigmatic, metamorphic spaces. As is reflected in one of the five haiku's of Augusti Bartra presented in the exhibition: "With a distracted hand, when passing, I touched the tree. Now it answer's me. "

Equidistant in between figuration and abstraction, Joan Xandri paints metaphors and identifies himself intuitively and with clairvoyance with aspects of nature that impress him. The author´s visceral response is based more on emotion than on rational understanding. And the symbiosis of the whole installation stimulates the observer's gaze, since in its complexity the contrasts are open to very different interpretations; fortunately, through the silently coated papers, the symbolic intention, shows that these pieces are not mere ornamental objects.

This body of work continues with the dialectical compendium that precedes it, Alternatura (2019), a consequence and evolution of the sparks that ignited it. Here and there, the sublime approaches the existential abyss through categoric fragments of landscape, and transcendence becomes immanent through the sublimation of invoked and evoked elements, circumscribed to a contemplative sphere.

This is confirmed when one goes out into the night and fleetingly sees the burning continue, notices the cold air, smells the smoke in the proximity and knows that we are fragile transformations of fire and water; ethereal papers that flow and, are supports and parts of works of art, welcome images, embrace them

Manel Gibert
Philosopher and writer